La meva crònica del primer EBE Barcelona

Jeroen Sangers

El passat 20 d’abril va tenir lloc l’EBE Barcelona (inicials de Evento Blog España), un event força conegut a nivell estatal però que era la primera vegada que es feia a Barcelona, i en el qual jo vaig fer acte de presència durant bona part del dia. L’antiga fàbrica d’Estrella Damm va actuar com a perfecte escenari en una jornada que catalogo de força positiva, en gran part per la bona organització i la presència d’alguns ponents destacats dins del sector digital.

Un dissabte d’abril pot donar per molt. Un treballa de dilluns a divendres i el cap de setmana és quan disposa de més temps per dedicar-lo als seus hobbies, a gaudir del temps amb la família i amics, cuinar amb tranquil·litat. Però jo el dissabte 20 d’abril ja fa temps que el tenia marcat al calendari. I és que estant en les xarxes socials com estic i coneixent a la gent que coneixo, és difícil que se’m escapi algun acte relacionat amb el tema digital a Barcelona. I no acostumo a fallar en aquest tipus de cites.

Només arribar a les instal·lacions de la Damm al C/Rosselló ja es veia que això anava de debò. La bona recepció i la preparació de tot plegat ens auguraven un bon dia. I així va ser, encara que trigaria una mica en arribar.

Les dues primeres ponències, potser per l’hora, potser perquè encara ens faltava el cafè amb llet de mig matí, es van fer un pèl massa teòriques, almenys pel meu gust. Jo necessito veure que puc aplicar els coneixements donats en casos més o menys pràctics. I reconec que en aquestes dues ponències em va costar. Masssa planes pel meu gust.

Així doncs, en Xavier Creus, prèvia moderació de l’omnipresent Valentí Sanjuan, ens parlava de la cultura del share i nous models d’economia compartida, ponència de la qual em quedaria amb la frase: “Tal i com diu en Ferran Adrià, jo no invento els ingredients sinó que faig les combinacions, que és el que don valor”.

Seguidament, l’Ismael Peña-López ens deixava amb una altre frase, no per evident menys rellevant: “En la societat digital la jerarquia ja no és la forma eficient que era abans per a gestionar les organitzacions”.

Sense voler insistir massa en el tema però una mica ratificant el que comentava abans, considero que quan una persona parla durant 45 minuts (que era el temps que tenia cada ponent) ha d’intentar captar al màxim l’atenció del públic. Com? Doncs no sóc cap expert en la matèria però diria que sent proper i, si cal, cridant una mica l’atenció. I més si es tracta de les deu del mati d’un dissabte. Fes preguntes, posa exemples pràctics, canvia el to, trenca el gel, sigues políticament no del tot correcte, crea enunciats que cridin l’atenció. Hi haurà a qui no li caldrà tot això però no em negareu que ajudaria a que tot fos molt més amè.

La tercera ponència havia aixecat força expectació, i és que s’està parlant molt del concepte Storytelling. La Eva Snijders s’engarregaria de desmitificar algunes creencies sobre aquesta emergent forma de comunicar: “El Storytelling no és marketing“; tot i que tampoc acabaria de donar-nos  les claus per connectar amb l’audiència i crear marca a través d’aquesta tècnica que, segons la Eva, “no és explicar contes”.

De l’Eva em quedaria amb una altra frase i aquesta si que li compro (ja heu vist que jo sempre em quedo amb alguna frase): “Storytelling no és el que jo explico, és el que tu fas amb el que jo t’explico”. Sembla molt evident però val la pena recordar que cadascú percep la seva realitat en allò que li expliques. Tu ja li pots explicar a una persona una meravellosa història d’un gos i el seu amo; però si, quan era petita, a aquesta persona un gos la va mossegar, doncs no la convenceràs mai de res.

I després de que l’Ignacio García ens parlés del brillant futur del pagament via mòbil a través del cas iZettle, i que en Txaber Allué ens descobrís la paraula serendípia (almenys a mi), arribava la ponència que més esperava: la d’en Jeroen Sangers.

Des de que m’interesso pel tema de la productivitat, i d’això ja fa uns cinc anys, que tinc a alguns bloggers com a referents. I un d’ells és El Canasto, el blog de productivitat d’en Jeroen, un holandès aficant ja fa temps a Lleida. Si si, un holandès de Lleida 🙂
Em va agradar molt la passió que transmetia en les seves paraules i consells. Es nota que li agrada el tema i que ha anat aprenent-ne des de la humilitat. Tot explicat amb exemples, casos visuals, un 10!
L’anècdota la posaria quan va preguntar a tots els assistents què preferíem, “si 5 euros dilluns o 10 euros d’aquí a tres mesos”. Ara jo us ho pregunto a vosaltres: “què faríeu?” La meitat dels assistents van optar per una opció i l’altra meitat per l’altra. Però la cosa no va quedar aquí: “què preferiu, que us dongui 5 euros el 01/01/14 o 10 euros el 04/01/14?” Només quatre persones escollirien rebre els 5 euros el primer del 2014.

Una metàfora molt encertada a la qual jo afegiria una altra pregunta, via Twitter:

tuit Àlex al EBE Barcelona

Broma en la qual l’holandès de Lleida se sumaria responent:

tuit Jeroen al EBE Barcelona

Estava molt clar Jeroen! 😉

Eren les dues i ja hi havia gana. El mateix matí ens havien informat que ens servirien dinar (jo tenia pensat anar a un libanès que tinc controlat per la zona), però poc ens esperàvem la majoria el refrigeri que ens esperava. Canapés, tapes i més canapés en un petit festival made in Estrella Damm que s’agraeix sempre molt. Gràcies! 😉

EBE Barcelona a Estrella Damm

Després del fabulós àpat era el torn d’en Javier Muñiz i els bitcoins. Aquest moment del dia va tenir tocs de surrealisme, sobretot per la poca credibilitat d’un discurs tan virtual com la mateixa moneda. Amb el smartphone a les mans i més d’una cervesa al cos més d’un assistent i de dos farien broma d’aquesta forma de pagament que ens sembla a tots tan lluny.

Prop ja del final de la jornada, cinc emprenedors parlarien dels seus projectes, que van poder tirar endavant gràcies al recolzament de La Caixa. Recordeu allò de que La Caixa ajuda als emprenedors? Doncs bé, allà vaig poder donar fe de que almenys a cinc d’ells si que els van ajudar 😉

Jo després, degut a un compromís, vaig tindre d’anar-me’n, així que no us puc explicar més. Però us convido a veure el reportatge de l’EBE Barcelona que van realitzar els de Barcelona TV (així us don una altra visió també).

En definitiva, una gran jornada, i en la que també vaig tenir l’oportunitat de desvirtualitzar al Marc Ambit, compartir la sobre-taula amb companys del BCM com en Ferran Pallàs, la Natàlia Carranza, o l’Oriol Colominas; a més de conèixer per primer cop a altres assistents. I que per això ja valia la pena anar-hi 🙂

BCM La Salle

Salut i fins a la pròxima!
Àlex

Anuncis

3 comentaris

Filed under Barcelona, Events 2.0, Xarxes Socials / Social Media

3 responses to “La meva crònica del primer EBE Barcelona

  1. Charlie

    Un bon resum. I tot plegat un event ben organitzat. I a sobre…. tots els BCMeros que hi eren al EBE ven fer pinya.

    • enjason

      Moltes gràcies Charlie. La veritat és que si, que s’agraeixen aquests tipus d’events tan ben organitzats. I si és amb presència de BCMeros, doncs molt millor 🙂

  2. Retroenllaç: EBE Barcelona ‘Vivir la red’. Mi resumen (II) | laura camino

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s