Presentació del llibre de l’Anthony Daimiel, el ‘jugón’ del periodisme

presentació del llibre d'en Daimiel

Ahir dimecres vaig estar present a la presentació del llibre de l’Anthony Daimiel El sueño de mi desvelo en un acte que es va celebrar a la Sala Àmbit Cultural del Corte Inglés del Portal de l’Àngel. Un espai que es va quedar petit per la gran quantitat de fidels seguidors d’en Daimiel que ens hi vam desplaçar. Perquè, tal i com va dir el bo d’en Jordi Robirosa, “todos estos que han venido han venido por ti, Antoni”. I tenia tota la raó del món, “vinimos por ti Anthony!” 😀

Jo de l’acte me’n vaig enterar el dia abans pel facebook d’en Jordi Robirosa, que el va acompanyar a la presentació per exprés desig d’en Daimiel. Es veu que mantenen una molt bona relació. Per cert, algun dia d’aquests parlaré d’en Jordi i el seu facebook, un exemple a seguir sens dubte.

La poca més d’una hora que va durar la presentació va passar molt ràpida. Primer el bo de l’Anthony va explicar una mica de què anava el llibre – bàsicament són aventures i vivències seves a l’NBA, que no és poc – per després agraïr a la gent que l’ha acompanyat al llarg de tots aquests anys. Hi va haver una distinció lògica cap al malaurat Andrés Montes. Un Andrés que per cert va ser molt anomenat durant tota l’estona, amb molta naturalitat. Allà on estiguis, descansa en pau Andrés! També hi va haver menció especial cap al Marc Gasol, que ha escrit el pròleg i amb qui l’Antoni manté una molt bona relació també, tal i com explica en aquest minut de vídeo que vaig gravar jo mateix.

Durant la segona part de la presentació hi va haver el clàssic torn de preguntes i on jo també vaig fer la meva. Ja acostuma a ser un clàssic això de fer una pregunta allà on vaig- sempre i quan hi tingui interés clar. No se, m’agrada això d’escoltar al ponent però també m’agrada la sensació de parlar-hi directament, preguntar exactament el que jo vull.

I en aquest cas vaig interesar-me per “¿cuál es la relación que tenéis los periodistas extrangeros con los jugadores americanos? ¿Existe relación estrecha con algunos de ellos? El cert és que jo volia que m’expliqués una mica tot això de la crònica rosa i tal però potser no vaig saber preguntar-ho bé. Després però, vaig fer una contra-pregunta. “Y así más extra-deportivo, os encontráis? los véis a los jugadores, en alguna fiesta quizás?” – “Bien, las fiestas se tienen que buscar, las fiestas las buscamos”. Aquí ja et vas mullar una mica més Anthony però no gaire. I és que el somriure d’en Robirosa els delatava. La de festes que us heu marcat pels EUA eh punyeters! 😉

Força preguntes anaven del seu futur, de la seva persona, de la seva motivació i tot això. I l’Anthony es va sincerar força quan va dir, per exemple, que sovint el cansava això de treballar sempre de matinada. Que la motivació cega del periodista vocacional dels primers anys l’havia perdut fa temps. Que per davant de tot ell era periodista i no especialista en NBA, per allò de no encasellar-se massa en aquests temps que corren.

També hi va haver moments per l’humor. El subtil humor d’en Daimiel que tan ens agrada. Com quan li van preguntar pels seus equips preferits així en general. “Pues mira, de la NBA los Wizards. Aquí en España, el Fórum de Valladolid, que es donde nací y crecí. Y el Atlético de Madrid. El Atlético gana más que los Wizards y el Valladolid está a punto de desaparecer…” O quan va explicar que “en las finales, cuándo a la media parte hacía cola en el lavabo junto con unas 50 personas, un hombre gritó San Antonio are gonna win this game!! Todo el mundo pasó de él. Y estábamos en Miami!! Aquí hubiera sido impensable”.

També hi va haver temps per parlar una mica de l’ACB. I aquí en Daimiel va anar directe al grà. Va comentar que la nostra lliga va força mal encaminada. Que han de canviar moltes coses a tots els nivells, però sobretot a nivell televisiu. I és que no pot ser que la segona lliga del món es cuidi tan poc a nivell de retransmissions. A nivell de producte en general. Com anècdota, o tan anècdota, va comentar que a l’Iturriaga no li pagava l’ACB. Li pagava Endesa! Un clar símptoma de com estan les coses per la seu del C/Iradier.

Per cert, si us interessa el tema de l’ACB, el màrqueting esportiu i demés, us recomano seguir la compte de Twitter del Capità Enciam. És un economista molt entès amb tots aquests temes i que ademés – i aquesta és la raó fonamental per seguir-lo – sempre té informació de primera mà. D’on la treu? no ho se. Serà de contactes que té per tot arreu però us asseguro que no acostuma a fallar. Amb un estil directe, consís, engrescador i força polèmic s’ha guanyat certa fama dins el món del bàsquet. Amb també molts detractors, com és lògic. Un referent, sens dubte.

Fet aquest parèntesis que penso que bé valia la pena, continuo. L’Anthony va comentar moltes més coses, i també de jugadors. Com en Lebron, que l’ha sorprès molt positivament els ultims mesos amb el seu lideratge. Com en John Stockton, la persona més amable que s’ha creuat mai. O com en Mutombo, de qui diuen que té la veu més greu i peculiar de la història de la llliga.

Dir que en Jordi Robirosa també anava intervenint, amb les seves inacabables anècdotes. Com quan es va  parlar de la diferència de passió amb què es viu el bàsquet als Estats Units i a Europa. En Jordi va comentar que l’afició més passional amb diferència és la lituana. Que més d’una hora abans ja omplen el pavelló per veure l’escalfament, previ haver comprat quatre cerveses per persona. I és que això és impensable a l’NBA. Això de veure l’escalfament vull dir 😀

afició de bàsquet lituana

Grans aplaudiments van tancar l’acte, tal i com es pot veure en el curt vídeo que vaig gravar des d’Instagram. I és que la gent que va venir era gent de bàsquet, gent d’NBA. Però sobretot, gent de Daimiel. I la llarga cua posterior per firmar el llibre no donaven lloc al dubte.

Un llibre que està tenint un èxit brutal. No tant per com està escrit ni pel boca a boca ni per res d’això, sinó per qui l’ha escrit. Una persona discreta, natural, sincera, plena d’humiltat. Un Anthony Damiel a qui ahir vaig tenir el gust de conèixer. El ‘jugón’ del periodisme!

Àlex Castells

Advertisements

2 comentaris

Filed under Barcelona, Bàsquet

2 responses to “Presentació del llibre de l’Anthony Daimiel, el ‘jugón’ del periodisme

  1. abel

    que humprey tot aixó indescriptible daimiel y montes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s