Res ha canviat però tot ha canviat. Jo he canviat, tot ha canviat

Entro al bar. Un tallat o un cafè? No ho se. Un cafè va. Amb gel? No ho se. Mentre ho penso vaig a fullejar el diari. Esportiu o generalista? Esportiu va, a veure què s’han inventat avui. Òndia, n’hi ha dos, Mundo Deportivo i Sport. Mentre penso quin dels dos agafo em ve calor i decideixo que vull un cafè amb gel. El demano. Al mateix moment un home agafa el Mundo Deportivo i jo extenc la mà dreta per agafar el Sport. Amb l’altra agafo la tassa i aboco el cafè dins el got amb gel. Aquest no és un gest fàcil i efectivament tiro més cafè fora que dins. Deixo el Sport un moment sobre la taula per tal d’eixugar una mica tot plegat. En aquest moment és quan passa un home que, amb un gest molt decidit agafa el Sport. Jo acabo d’eixugar el platet i torno al lloc dels diaris per agafar-ne un, ara si, generalista. La meva mala sort no té fi, estan tots ocupats. És en aquest moment quan decideixo començar a abaixar el llistó i agafar el suplement d’un diari de diumenge passat. Decidit, o potser ja no tant, em torno a assentar a la barra. La meva calor ja és força sofocant però no estic disposat a tornar a demanar un cafè amb gel i que em passi el mateix. Ara demano una cervesa ben freda. Estrella, Moritz o Sant Miquel? Buff, em giro per pensar. És en aquest moment quan em dono compte que tota la gent del bar m’està mirant i rient-se de la meva actitud. Agafo el suplement del diumenge passat i per atzar vaig a parar a la pàgina 17. Entrevista a un humorista uruguaià ja retirat. “En moments de ridículo no te escondas, afronta la realidad y ríete de ti mismo”. Em giro, els miro i ric. El ridícul s’ha convertit en complicitat. Això em don una seguretat extrema. Ràpidament demano un cafè amb gel i amb un gest elegant mai vist en mi aboco el cafè sense que vessi ni una gota. L’home que havia agafat el Sport ve i me’l dona. Una noia molt maca s’asseu al meu costat dient-me que li sono. El del bar diu que em convida. M’arriba un missatge confirmant-me un projecte. No ho entenc. Res ha canviat però tot ha canviat. Jo he canviat, tot ha canviat.

Àlex Castells

Advertisements

4 comentaris

Filed under L'Àlex escriptor i guionista

4 responses to “Res ha canviat però tot ha canviat. Jo he canviat, tot ha canviat

  1. Vallbona

    Avui m’han convidat a entrar al teu blog. Remenant receptes de cuina natural pel món, hi he anat a parar. Que curiós! Et conec de fa temps, però he fet veure que no i he llegit el teu text sense pensar que de vegades, hem compartit taula, … i algun cafè!
    L’he llegit i m’ha fet gràcia, un somrís se m’ha dibuixat als llavis.
    Merci per aquest moment!

    MJN

    • enjason

      M’alegro que el meu blog t’hagi dibuixat un somrís als llavis, MJN. Espero que em donis alguna pista sobre on vam compartir taula i algun cafè. I així que també a mi se’m pugui dibuixar aquest somrís 😉

      Àlex

  2. Cuan penses en possitu atraus possitivitat a tu, aixo ho vaig apendre fa molt de temps, costa fer-ho pero es cert.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s