Una dona de 35 anys reflexiona sobre la “necessitat” de tenir parella

Molts es casen i tenen fills. Doncs felicitats.

M’ha agradat aquest vídeo curt que podeu trobar als documentals del New York Times i que m’ha arribat via el Twitter d’en Christian Rovira.

L’autora, una dona argentina de 35 anys, es qüestiona si ha de fer un “esforç” per tenir una parella formal o bé continuar amb aquest esperit lliure amb què sempre ha viscut.

Comenta que la vida fins als 30 anys és meravellosa, plena de llibertats. Però que després l’entorn exerceix una forta pressió per casar-se i tenir fills (que negatiu que és l’entorn i que dolenta que és la pressió).

Ella ho explica en primera persona, amb seqüències dels seus pares, ex-novios i altres moments de la seva vida on narra la gran quantitat de casaments on ha anat.

És millor viure amb parella o tenir la llibertat que dóna viure sol i sense cap compromís?

Penso que tothom s’ha formulat alguna vegada aquesta pregunta en la seva vida. I penso que tothom hauria de fer un esforç per, sortint de la seva zona de confort, escoltar-se i averiguar què és el que realment vol. Clar que tot depèn de les persones que et vagis trobant pel camí, no? 😉

La meva opinió? Molt clara. Viure el present i no capficar-s’hi massa. I sobretot ser un mateix (per això parlo d’escoltar-se).

Àlex Castells

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Altres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s