Category Archives: Altres

Diumenge visitant una masia de Castellterçol i gaudint de Moià

Ei què tal? Espero que tots bé. Avui he desconectat de Barcelona, que ja tocava. I no he anat a Granollers però força aprop, a una masia de Castellterçol. Després hem aprofitat per visitar Moià i dinar una mica en un restaurant que hem trobat en un entorn sorprenent.

un diumenge a Moià

Resulta que uns amics es casen pel maig i els hem acompanyat allà on faran la cerimònia, convit i demés: la masia Brugarolas, dins el terme municipal de Castellterçol. M’ha agradat molt l’espai, un conjunt de casetes en una enorme finca amb una gran masia, tot preparat per allotjar casaments i altres events. Pel maig, una vegada s’hi hagin casat, ja us ho explicaré amb detall però penso que l’han ben encertat escollint aquest lloc.

Masia Brugarolas

Després hem anat a Moià, un poble on he estat més d’un cop però al que mai havia fet gaire cas. I avui a Moià hi havia un gran ambient, en gran part pel seu tradicional mercat dels diumenges. M’ha sorprès veure també bastants hotels i apartaments de lloguer per dies. Turisme a Moià? Doncs si.

el mercat dels diumenges a Moià

Ja a l’hora del migdia, la missió era trobar un restaurant on fessin un bon menú a preu econòmic. I podem dir que ho hem aconseguit. Després de veure algun restaurant del poble una mica car, hem agafat el cotxe per provar fortuna a algun restaurant de carretera (sempre s’ha de confiar en els restaurants de carretera). I ho hem aconseguit però dins un entorn que mai haguéssim pensat: un club de golf, concretament el Club de golf Can Bosch de Sant Feliu de Codines.

club de golf can bosch sant feliu

Hem dinat bé però res espectacular. Jo he menjat un platet d’amanida, fideuà, butifarra d’escalivada amb patates fregides (naturals). De postres: profiteroles de xocolata amb nata. Tot per 12 euros, amb pa, vi i cafè inclòs. La qualitat general ha estat normal bona, però jo em pregunto: es pot demanar alguna cosa més per 12 euros?

dinar a Sant Feliu

A reveure!
Àlex Castells

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Altres

Curtmetratge amb reflexions sobre el viatjar com a prioritat a la vida

Una noia madrilenya molt viatgera fa unes interessants reflexions en aquest curtmetratge. Viatjar com a  prioritat absoluta a la vida, com a camí per ser feliç. Pero, permanentment? Es pot estar viatjant tota la vida? Necessitem viure en un lloc per sentir-nos identificats? O donem per vàlid allò de ‘ciutadà del món’?

Moltes preguntes que probablement tenen múltiples respostes, totes vàlides. I és que tal i com diu la narradora del curtmetratge, hi ha qui estarà bé amb una vida tranquil·la i còmode. I hi ha qui necessitarà el ritme i l’emoció que només pot aportar el viatjar de forma aventurera. Jo sóc del segon grup.

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Altres

Per què conversar per Whatsapp quan pots fer-ho en viu i en directe?

Aquest vídeo va molt en relació amb el post sobre el sobre ús del mòbil que he publicat avui mateix.

Per què conversar per Whatsapp quan pots fer-ho en viu i en directe? No se si us ha passat algun cop però a mi si. Escriure una cosa i que l’altre ho entengui al revés del que vols dir. O al contrari, que jo rebi un missatge completament diferent del que se’m vol transmetre.

Parlant sempre cara a cara ens estalvaríem tots aquests problemes. Però com que moltes vegades “som” impacients, doncs mira, passa el que passa. Missatges digitals distorsionats  😀

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Altres

Curtmetratge exagerat sobre l’ús del mòbil, o potser no tan exagerat

Un nou missatge d’algú en un grup de Whatsapp. Una notificació avisant que t’han etiqueatat a una foto a Facebook. Un avís de Twitter informant d’una nova menció. Nous likes a Instagram d’una foto que acabo de penjar. Un re-pin d’un americà sobre una imatge que vaig penjar a Pinterest. Una petició de contacte d’un coach de València a Linkedin.

Cas exagerat, o potser no tan exagerat, aquest curtmetratge reflexiona sobre l’alt grau de dependència que “tenim” actualment del nostre mòbil. No tant per les accions en si, sinó per com ens afecta en la nostra vida diària (l’off-line). La noia, en un dia sense mòbil, acaba sent la marginada quan… hauria de ser al revés, no?

Sóc dels que sempre he cregut en l’impressionant potencial del mòbil per fer gairebé de tot en qualsevol moment. Però també reconec que és molt fàcil caure en aquest sobre ús, que se’ns gira clarament en la nostra contra. Un sobre ús que, d’anar a més, pot arribar arribar a tenir conseqüències nefastes.

Per això veig encertat limitar el nombre de notificacions que rebo en molts moments del dia. Penso que és l’acció més eficaç que puc fer ara mateix. Perquè em coneixo i se que de fotos, vídeos i altre coses en continuaré fent igual. Ara només em queda això, fer que el mòbil no m’avisi tan sovint.

Per cert, el vídeo fa gràcia 😀

Fins la pròxima.
Àlex Castells

1 comentari

Filed under Altres

Un segon cada dia del teu primer any de vida

Gravar un segon cada dia, des del dia que el teu fill neix, fins que compleix un any. Això és el que ha fet un tal Sam Cristopher, amb un resultat més que bo.

El segon que tria cada dia és un segon representatiu, on es pot apreciar la ràpida evolució del nen. És doncs una bona forma de veure com de ràpid creix un nen al primer any de vida (això pels que no hem tingut fills clar).

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Altres

Confessió personal: jo era el Community Manager d’en Pere Navarro

“Perdoneu però que era obligatori veure l’entrevista al #presidentMas? Em vindran a buscar els mossos per deslleial o algo? Quin borreguisme!”.

Ja no puc més. Ho he de dir. Jo vaig ser la persona que va escriure això. Com a Community Manager d’en Pere Navarro. Des de la seva compte de Twitter.

Tot va passar molt ràpid. Jo aquell dia venia del bar amb uns amics. Cada dilluns ens reunim, fem unes cerveses. I així els dilluns no es fan tan dilluns.

Però aquelles cerveses… Des d’aquell dia que ja mai més vaig al bar un dilluns. Mai més quedo amb els amics. Ja gairebé ni dormo. Només pensant amb el maleït tuit. Amb el maleït error. Aquelles cerveses… Mai hauria d’haver-me begut aquelles cerveses.

Un click. Un simple click pot canviar moltes coses. Jo tinc totes les comptes de Twitter associades al Tweetdeck. Això no és més que una eina per gestionar millor i més eficaçment diferents comptes de Twitter. Però aquell dia el Tweetdeck em va fer una mala passada.

Vaig trigar només uns segons en donar-me compte del meu error. Però ja va ser massa tard. Els tuiters catalans són més ràpids que un llampec. I algun d’ells ja es va encarregar de capturar-ho. “Maleït sigui! Només per uns segons i tothom ja ho veu”. Però així és la xarxa. I així és Twitter.

I jo ja no puc més. La meva confessió va per tots vosaltres, però sobretot per mi. Ho dic ben alt, clar i català. Perquè només va ser per culpa d’un click. I jo, ara, estic ben tranquil:  Jo era el Community Manager d’en Pere Navarro!

Àlex Castells

Això és una innocentada però la última part no. Sóc Community Manager i porto algunes comptes (la d’en Pere Navarro no).  Si estàs buscant algú, ja sigui per gestió de Xarxes Socials, Comunicació 2.0 o Redacció Digital, pots contactar amb mi via Twitter mateix. I segur que et podré ajudar.

Deixa un comentari

Filed under Altres

“Marcats pel 21”, emotiu reportatge sobre en Dani Jarque

reportatge Dani Jarque

Molt emotiu el reportatge “Marcats pel 21” sobre en Dani Jarque que s’ha estrenat avui per TV3.
El partit que li van fer d’homenatge és el fil conductor. I l’Iniesta, que era un gran amic seu, actua en tot moment com a narrador.

Iniesta i Jarque

“Marcats pel 21” comença amb el mateix Iniesta explicant com va dedicar-li un gol decisiu a la final del Mundial 2010. I com gràcies a aquesta gran acció, l’Andrés va passar a ser un ídol per l’afició de l’Espanyol.

En Mágico Díaz, que va ser qui va organitzar l’homenatge, narra una mica el dia que en Jarque va morir, d’aturada cardíaca. El 8 d’agost del 2009, durant la pretemporada que l’Espanyol va fer a Itàlia.

A la tarda d’aquest dia, en Mágico rep una trucada de la Jessica (la seva dona): “Algo pasa, no puedo contactar con Dani”. Llavors es veu que avisen al seu company d’habitació, en Ferran Corominas, perquè vagi a buscar-lo. A l’entrar a l’habitació es troben amb la desgràcia.

Ferran Corominas

La Jessica en aquell moment estava embarassada de la Martina, de qui surten moltes imatges durant el reportatge, sempre somrient, aliena a tot el que passa. Un dels moments més emotius és quan a l’homenatge tots aplaudeixen emocionats excepte la Martina, que somriu sense entendre el que passa.

Quatre escenes es van intercalant durant el reportatge. El grup d’amics de tota la vida. Una llanxa amb l’ex-dona, la filla i el seu company de pesca. El partit de l’homenatge. I l’Iniesta i altres amics parlant.

Un dels moments que més m’agraden és quan els amics de tota la vida salten al camp durant el partit de l’homenatge. Això està planejat mig d’amagat pel Mágico Díaz. Gran moment entranyable, sens dubte. Per un bon i emotiu reportatge. Descansa en pau Dani Jarque.

amics d'en Dani Jarque

Àlex Castells

(Veure el reportatge “Marcats pel 21” sobre en Dani Jarque)

Deixa un comentari

Filed under Altres