Category Archives: Barcelona

El (possiblement) millor kebab de Barcelona és al Raval, al carrer Joaquim Costa 22

durum al carrer Joaquim Costa

Alguna tarda que estic així amb gana per no haver gairebé dinat, tinc clar on anar: al numero 22 del carrer Joaquim Costa, on es troba probablement el millor kebab de Barcelona. I és que on podia ser si no al Raval.

Kebab Durum al Joaquim Costa

Vagis a l’hora que hi vagis hi trobaràs gent, en un ambient força heterogeni on es barregen joves estrangers afincats al Raval, gent local i turcs, a parts iguals. I ja sabem que trobar turcs en un turc és sinònim d’un mínim de qualitat. Igual que trobar xinesos en un restaurant xinès (cosa més difícil per cert).

menjar un durum al carrer Joaquim Costa

El nom del local és força impronunciable i per això no he considerat posar-lo al títol del post – Bismilla Kebabish es diu. Però jo i més gent sempre li diem Joaquim Costa 22. Al mateix carrer hi ha més locals de l’estil però aquest és el que té més èxit i després d’haver-ne provat uns quants, puc dir que és el millor (per mi clar).

Doner Kevab Barcelona

Al Joaquim Costa 22 l’estrella és el pollastre (el típic pollastre de durum perquè ens entenguem) que condimenten amb unes espècies abans de posar-lo a la roda. Això i el pa, que el fan al moment vagis a l’hora que hi vagis, és el que marca la diferència – un home et prepara la massa, te l’escalfa i ja tens el pa ben calent pel kebab o per acompanyar qualsevol dels bons plats combinats que preparen.

bon durum al Raval

Una altra cosa que m’agrada molt del Joaquim Costa 22 són els preus. Begudes a 1 €, durums a 3,50 €, patates fregides a 1,50 €, plats combinats per 5 €. Demanis el que demanis serà molt difícil que acabis pagant més de set euros. I això sempre s’agraeix.

kevab a Joaquim Costa

Res de franquícies ni bars prefabricats. El Joaquim Costa 22 és un bar dels tradicionals, on no et tractaran amb gaires somriures ni et faran la pilota de forma gratuïta. Tampoc és el local ideal per una cita a cegues (o potser si). El Joaquim Costa 22 és un local on menjar un bon kebab o plat combinat a bon preu i durant tot el dia, acompanyat d’un ambient que té el seu encant, a l’igual que el barri on està situat.

Àlex Castells

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

Festival ‘Americana’, de cinema independent nord-americà

Festival Americana

Els cinemes Girona de Barcelona acullen aquests dies un altre festival de cinema independent, l’Americana Film Fest. I aquesta tarda he aprofitat per anar a veure una pel·lícula de la seva programació: The Motel Life.

Cinemes Girona de Barcelona

Quan hem arribat als Cinemes Girona no hi havia gaire gent però després s’ha anat omplint, cosa que m’ha sorprès relativament – aquests festivals atreuen a bastant públic últimament.

Festival de cinema independent a Barcelona

Només entrar, ens han preguntat si teníem acreditació. Hem dit que no i ens han convidat a pagar 4 euros (bé de preu). Després hem vist com hi havia força gent amb l’acreditació. No tinc ni idea de qui són ni qui ho organitza però tots es coneixien i feien veure que eren uns autèntics entesos en cinema (potser ho eren de veritat).

Bar dels Cinemes Girona

M’agrada anar a aquests festivals, bàsicament perquè t’ofereixen veure bones pel·lícules de cinema independent a bon preu i amb bon ambient. I sembla que cada vegada n’estan fent més – al mateix cinema he vist que tenen programat un altre festival de cinema per a finals de febrer, cinema basc. Els hi deu interessar el tema, no? Cinemes plens i organitzadors contents. Win Win!

Festival de cine als Cinemes Girona

La pel·lícula que hem anat a veure m’ha agradat força, més pel guió i els personatges que no pas per la història en si. Val la pena, diria que la pel·lícula va guanyant a mesura que avança (el principi és fluixet). I al final els personatges s’arriben a fer estimar. Al sortir et demanen que puntuis les pel·lícules i jo, de 0 a 5, li he donat un 4. Generós? Potser una mica.

The Motel Life

Fins aquest diumenge 16 de febrer teniu temps per disfrutar d’alguna de les pel·lícules que tenen programades als cinemes Girona, uns cinemes on he anat poquíssim però que tindré en compte a partir d’ara. Mira, gràcies aquest festival heu guanyat un client. Bona jugada companys. Fins la pròxima!

Àlex

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

Passant un diumenge respirant Mundial de bàsquet, només una mica

el mundial de bàsquet a Barcelona

Barcelona és, per uns dies, la capital mundial del bàsquet. La raó: el sorteig del mundial que se celebrarà del 30 d’agost al 14 de setembre a sis ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Gran Canària, Bilbao, Sevilla i Granada). Al voltant del sorteig però, s’hi estàn celebrant algunes activitats paral·leles relacionades. I avui he decidit anar-hi a donar un cop d’ull, primer a la placeta on hi ha la font màgica de Montjuïc, i després a l’Arc de Triomf.

Mundial de bàsquet a Barcelona

A Montjuïc ens hem trobat amb un ambient una mica descafeïnat. Hi havien algunes pistes de bàsquet amb nens jugant 3×3 i una pista central on un speaker animava una mica l’ambient – i el cert és que ho ha aconseguit força. Durant una estona l’home donava la pilota a diferents persones del públic per crear una cistella “impossible” – llençar la pilota a la cistella d’una forma genuina. I s’ha de dir que jo ho he provat amb un llançament passant-me la pilota per darrere, fracassat estrepitosament en el meu intent (no he tocat ni el cèrcol).

Mundial de bàsquet a Montjuïc

Després hem anat a la zona del l’Arc de Triomf, on havíem de trobar-nos amb alguna activitat a la pista que havien montat i també visitar el petit museu itinerant. Però fracàs total al primer intent, ningú a la pista i museu tancat fins a dos quarts de cinc. Així que per fer temps i amb el dia radiant que feia, hem anat a donar una volta pel parc de la Ciutadella, on ens hem trobat amb el típic grup ballant breakdance. Caminant caminant hem anat a parar al parc de l’Estació del Nord, on m’ha cridat l’atenció una batalla d’espases – el friquisme portat a l’extrem.

uns frikis lluitant amb unes espases al parc de l'estació del Nord

Després, com que ens ha vingut la gana i jo ja ho sabia, hem anat a fer un entrepà i unes braves a un bar molt a prop del parc, el Bar Lugo. Havia anat a parar per casualitat fa un temps en aquest bar, a fer unes braves que em van agradar molt. I avui tampoc m’han decepcionat. Els entrepans també els fan bé però les braves són millors, naturals i amb una bona salsa amb aquell punt picant que tan m’agrada. Parlant amb l’amo, ens ha explicat que tenen molt èxit i que en Jordi Évole hi acostuma anar de vegades. El gran Jordi Évole.

patates braves del bar Lugo

Ja a l’Arc de Triomf hem pogut disfrutar, aquest cop si, d’una petita demostració de freestyle i del petit museu itinerant que han montat per l’ocasió. Un espai que bé val la pena visitar (teniu temps fins demà dilluns) i on a la primera foto de dalt em podeu veure entremig de dos monstres del bàsquet, a la següent intentant una elegant safata, i més avall és el meu peu el que podeu veure, junt amb el d’en Kevin Durant.

la copa del món de bàsquet a Barcelona

En general, poc ambient i molt poc ressò entre els barcelonins, en un cap de setmana on Barcelona està sent la capital del bàsquet i, malgrat que molts no se n’han ni enterat, jo no he volgut deixar l’ocasió d’anar-hi a donar un cop d’ull. Perquè jo no sóc una persona de batalla d’espases. Jo sóc de bàsquet. I ara també, com en Jordi Évole, de braves del Bar Lugo.

Mundial bàsquet

Mundial bàsquet Barcelona

Copa del món bàsquet Barcelona

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Barcelona, Bàsquet

Tarda de cavalcada de Reis a Barcelona, al carrer i en un balcó del carrer Sepúlveda

Cavalgada de Reis a Barcelona

Fa temps que no tinc parents amb nens ni res d’això, però avui ens venia de gust viure la tarda de cavalcada de forma més o menys intensa. I això és el que hem fet. Anant primer a l’inici de la desfilada, a l’avinguda Marquès de l’Argentera. I  després aprofitant l’oportunitat de veure-la passar des del balcó d’un pis del carrer Sepúlveda.

gran cel a Barcelona

Després d’una passejada amb el Bicing, hem arribat a la zona de l’estàtua de Colon, on moltíssims nens estaven ja esperant als Reis. Nens il·lusionats acompanyats de pares i altres parents que se les empenyaven com podien per veure la calvalcada des de la millor posició possible.

nena  pujada a una escala a la Cavalcada de Barcelona

A les sis en punt han començat a sortir tots els membres d’una cavalcada força llarga. Grups d’animació, gent disfressada, carruatges de tot tipus, patges. I finalment els esperats Reis.

els Reis a la Cavalcada de Barcelona 2014

Després hem anat a un pis del carrer Sepúlveda, on hem pogut veure la cavalcata des del balcó d’un tercer pis. Amb uns veïns que l’han viscut com un gran aconteixement. En família, disfressats per l’ocasió, tirant papers en grans quantitats. M’he quedat sorprès, realment.

Es veu que la novetat d’aquest any era que els caramels es tiraven només des de les ultimes carrosses. I des d’uns projectils, per allò d’arribar el més lluny possible i que els caramels arribessin a tothom. I sembla que l’invent ha anat bé. Sobretot pels que arreplegaven caramels des del balcó amb l’ajuda d’un paraïgua.

cavalgada de Reis 2014

Gaudint d’una tarda de cavalcada a Barcelona. Una cavalcada molt més gran que la de Granollers, en tots els sentits. Però que a estones m’ha fet recordat tots els anys que la vaig viure. Primer amb la il·lusió d’un nen. I després, durant dos anys, amb la de disfressat d’un patge real, tirant caramels sense parar.

Cotxe de la Cavalcada

Les diferents etapes de la vida vistes des d’una cavalcada de Reis. Jo avui, des de la de Barcelona. Al carrer i en un balcó del carrer Sepúlveda.
Apa, bona nit i tapa’t, que venen els reis.

regals dels Reis
Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

Passant el Cap d’Any a Montjuïc, envoltat de turistes

Cap d'Any a Montjuïc

Ahir vaig passar el Cap d’Any a la festa que es va organitzar a Montjuïc, junt amb moltíssima gent més (diuen que vam ser uns 70.000).

Sempre m’ha agradat això de celebrar el Cap d’Any en un espai exterior d’una gran ciutat. Encara que només n’he celebrat dos anys així – fa uns anys a la plaça major de València i un altre any a la zona de la Torre Agbar.

Així que sóc dels que agraeixo que s’hagi començat a organitzar una festa així a Barcelona. Per promoure la ciutat com a lloc per passar el Cap d’Any. Però també pels que ens agrada celebrar-ho aquí d’aquesta forma.

el cap d'any a Montjuïc

Vam arribar que devien ser les 11 i ja estava tota l’avinguda Maria Cristina plena de gom a gom. Pensava trobar-me turistes i autòctons a parts iguals. Però per la meva sorpresa, la majoria eren turistes -molts italians.

Va ser curiós estar celebrant el Cap d’Any a la teva ciutat i estar envoltat de turistes. És un fenomen digne d’estudi, sens dubte. Però està força clar el tema cultural. Aquí estem acostumats a celebrar el Cap d’Any a casa, davant la televisió, ja sigui amb amics o família.

cap d'any a l'avinguda Maria Cristina de Montjuïc

Va estar bé que et donessin una bosseta amb els 12 grans de raïm. I també que no hi hagués cap problema en portar ampolles de cava i demés.
Llàstima que al no arribar dels primers, ens vam haver de quedar per la meitat. I no vam veure de gaire aprop l’espectacle dels Comediants. L’any que ve hi anirem més d’hora.

Una torre humana dels Castellers de Sants, amb el sortidor de color vermell com a teló de fons. L’Èsser del Mil•leni, de 15 metres d’alçada i amb unes 100 persones dins. I per acabar, el castell de focs.

l'home del mil·leni al cap d'any a Montjuïc

Per molts anys de celebrar el Cap d’Any a l’aire lliure. A Barcelona o allà on sigui.

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

Passant el dia als Nous Encants, menjant bé i fent fotos

Els Nous Encants

Avui  no sabíem ben bé què fer. Però teníem clar que voliem un pla senzill, còmode i a prop de casa. Un diumenge de vigília a Barcelona fugint dels comerços, de les fires nadalenques. I sense tancar-nos a cap cinema ni res de l’estil.

Opcions n’hi havia unes quantes, però una m’atreia especialment: visitar per primera vegada els Nous Encants. Perquè ja feia dies que tenia pendent d’anar-hi. I perquè un post del Roger Compte encara sortit del forn em descobria que és un lloc on trobar-hi bona teca. I ja sabem la importància que això té en un estomac com el meu.

foto antiga als Nous Encants

“Els Nous Encants han perdut aquell encant”. Havia sentit aquesta frase uns quants cops ja. I avui he pogut confirmar-ho jo mateix. El caos ha estat substituït per un ordre – excessiu pel meu gust – que resta autenticitat en l’ambient. I les noves instal·lacions hi tenen molt a veure. Massa modernes i massa fredes.

A la contra, ara és tot més pràctic, més nèt, més controlat. Però són aquests adjectius a la línea d’aquest mercat? Un mercat que sempre s’ha distingit precisament per no ser nèt, ni pràctic, ni controlat.

Polèmiques al marge, suposo que tot plegat és llei de vida. I que la nova ubicació forma part d’una “evolució”. Igual que els restaurants de la Vila Olímpica van substituïr als xiringuitos d’abans (i que tan troben a faltar molts barcelonins).

Nous Encants

L’estona l’he passada xafardejant les parades, menjant i fent fotos.

De les parades, la planta baixa és el nou espai destinat a la venda d’antiguitats i altres andròmines. Per mi, és la única part que manté una mica l’essència d’abans. Allà on venen tots els objectes que els mateixos paradistes han comprat als subastadors el mateix dia, ben d’hora ben d’hora.

Això és una cosa que ens ha explicat un home amb qui hem xerrat tot dinant. Es veu que l’home és tot un expert en la matèria i no ha dubtat ni un segon en donar-nos conversa. Ens ha explicat que cada dia (que obren el mercat) els paradistes compren lots als subhastadors amb les coses que després posen a la venda. Això es fa molt d’hora i diu que és molt curiós de veure.

els Nous Encants de Barcelona

L’home també ens ha explicat que s’hi troben antiguitats que poden arribar a ser autèntiques gangues (prova de que els paradistes no saben ni què venen). Ell mateix ha comprat una espècie de maletí amb uns 50 minerals per 10 euros. Una mica friki si que era, ara que ho penso.

quadre antic als Nous Encants

Del tema menjar, n’hem quedat molt contents. És a la part de dalt, on hi ha uns quants llocs per demanar diferents tipus de menjar. I després et pots assentar on vulguis d’unes taules grans per compartir. Nosaltres ho hem triat tot del bar El Fogó, que ja en tenia alguna referència. Però als altres tampoc els hi hagués fet cap lleig.

Hem triat uns quants platets per compartir. Erem dos i gastant-nos 10 euros per cap, hem quedat satisfets (hagués pogut menjar una mica més potser).
Un conill confitat molt gustós. Un tataki de tonyina també boníssim. Trinxat de la Cerdanya més que correcte. I un bikini de camagrocs que bé val la pena tastar també.
La patata brava havia sentit a dir que també estava molt bé, però ja no en quedaven (bona excusa per tornar).

menjant al bar el Fogó dels Nous Encants

Després he fet unes quantes fotos amb el mateix iPhone. Pocs llocs trobo tan fotogènics com els mercats.

Fins la pròxima!
Àlex Castells

1 comentari

Filed under Barcelona

Vídeo promocional d’una nova discoteca de Barcelona

 

M’ha agradat aquest vídeo promocional d’una nova discoteca de Barcelona.

Trobo que el ritme de les escenes i la música combinen molt bé.
I l’estil aquest desenfadat i  gens pretenciós l’he trobat atractiu i encertat, almenys pel públic a qui va dirigit.

A vegades val la pena fugir dels tòpics “cool” que sovint acompanyen a la majoria d’anuncis.

 

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Barcelona