Curtmetratge amb reflexions sobre el viatjar com a prioritat a la vida

Una noia madrilenya molt viatgera fa unes interessants reflexions en aquest curtmetratge. Viatjar com a  prioritat absoluta a la vida, com a camí per ser feliç. Pero, permanentment? Es pot estar viatjant tota la vida? Necessitem viure en un lloc per sentir-nos identificats? O donem per vàlid allò de ‘ciutadà del món’?

Moltes preguntes que probablement tenen múltiples respostes, totes vàlides. I és que tal i com diu la narradora del curtmetratge, hi ha qui estarà bé amb una vida tranquil·la i còmode. I hi ha qui necessitarà el ritme i l’emoció que només pot aportar el viatjar de forma aventurera. Jo sóc del segon grup.

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Altres

Per què conversar per Whatsapp quan pots fer-ho en viu i en directe?

Aquest vídeo va molt en relació amb el post sobre el sobre ús del mòbil que he publicat avui mateix.

Per què conversar per Whatsapp quan pots fer-ho en viu i en directe? No se si us ha passat algun cop però a mi si. Escriure una cosa i que l’altre ho entengui al revés del que vols dir. O al contrari, que jo rebi un missatge completament diferent del que se’m vol transmetre.

Parlant sempre cara a cara ens estalvaríem tots aquests problemes. Però com que moltes vegades “som” impacients, doncs mira, passa el que passa. Missatges digitals distorsionats  😀

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Altres

Curtmetratge exagerat sobre l’ús del mòbil, o potser no tan exagerat

Un nou missatge d’algú en un grup de Whatsapp. Una notificació avisant que t’han etiqueatat a una foto a Facebook. Un avís de Twitter informant d’una nova menció. Nous likes a Instagram d’una foto que acabo de penjar. Un re-pin d’un americà sobre una imatge que vaig penjar a Pinterest. Una petició de contacte d’un coach de València a Linkedin.

Cas exagerat, o potser no tan exagerat, aquest curtmetratge reflexiona sobre l’alt grau de dependència que “tenim” actualment del nostre mòbil. No tant per les accions en si, sinó per com ens afecta en la nostra vida diària (l’off-line). La noia, en un dia sense mòbil, acaba sent la marginada quan… hauria de ser al revés, no?

Sóc dels que sempre he cregut en l’impressionant potencial del mòbil per fer gairebé de tot en qualsevol moment. Però també reconec que és molt fàcil caure en aquest sobre ús, que se’ns gira clarament en la nostra contra. Un sobre ús que, d’anar a més, pot arribar arribar a tenir conseqüències nefastes.

Per això veig encertat limitar el nombre de notificacions que rebo en molts moments del dia. Penso que és l’acció més eficaç que puc fer ara mateix. Perquè em coneixo i se que de fotos, vídeos i altre coses en continuaré fent igual. Ara només em queda això, fer que el mòbil no m’avisi tan sovint.

Per cert, el vídeo fa gràcia 😀

Fins la pròxima.
Àlex Castells

1 comentari

Filed under Altres

Tarda de cavalcada de Reis a Barcelona, al carrer i en un balcó del carrer Sepúlveda

Cavalgada de Reis a Barcelona

Fa temps que no tinc parents amb nens ni res d’això, però avui ens venia de gust viure la tarda de cavalcada de forma més o menys intensa. I això és el que hem fet. Anant primer a l’inici de la desfilada, a l’avinguda Marquès de l’Argentera. I  després aprofitant l’oportunitat de veure-la passar des del balcó d’un pis del carrer Sepúlveda.

gran cel a Barcelona

Després d’una passejada amb el Bicing, hem arribat a la zona de l’estàtua de Colon, on moltíssims nens estaven ja esperant als Reis. Nens il·lusionats acompanyats de pares i altres parents que se les empenyaven com podien per veure la calvalcada des de la millor posició possible.

nena  pujada a una escala a la Cavalcada de Barcelona

A les sis en punt han començat a sortir tots els membres d’una cavalcada força llarga. Grups d’animació, gent disfressada, carruatges de tot tipus, patges. I finalment els esperats Reis.

els Reis a la Cavalcada de Barcelona 2014

Després hem anat a un pis del carrer Sepúlveda, on hem pogut veure la cavalcata des del balcó d’un tercer pis. Amb uns veïns que l’han viscut com un gran aconteixement. En família, disfressats per l’ocasió, tirant papers en grans quantitats. M’he quedat sorprès, realment.

Es veu que la novetat d’aquest any era que els caramels es tiraven només des de les ultimes carrosses. I des d’uns projectils, per allò d’arribar el més lluny possible i que els caramels arribessin a tothom. I sembla que l’invent ha anat bé. Sobretot pels que arreplegaven caramels des del balcó amb l’ajuda d’un paraïgua.

cavalgada de Reis 2014

Gaudint d’una tarda de cavalcada a Barcelona. Una cavalcada molt més gran que la de Granollers, en tots els sentits. Però que a estones m’ha fet recordat tots els anys que la vaig viure. Primer amb la il·lusió d’un nen. I després, durant dos anys, amb la de disfressat d’un patge real, tirant caramels sense parar.

Cotxe de la Cavalcada

Les diferents etapes de la vida vistes des d’una cavalcada de Reis. Jo avui, des de la de Barcelona. Al carrer i en un balcó del carrer Sepúlveda.
Apa, bona nit i tapa’t, que venen els reis.

regals dels Reis
Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

Un segon cada dia del teu primer any de vida

Gravar un segon cada dia, des del dia que el teu fill neix, fins que compleix un any. Això és el que ha fet un tal Sam Cristopher, amb un resultat més que bo.

El segon que tria cada dia és un segon representatiu, on es pot apreciar la ràpida evolució del nen. És doncs una bona forma de veure com de ràpid creix un nen al primer any de vida (això pels que no hem tingut fills clar).

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Altres

Passant el Cap d’Any a Montjuïc, envoltat de turistes

Cap d'Any a Montjuïc

Ahir vaig passar el Cap d’Any a la festa que es va organitzar a Montjuïc, junt amb moltíssima gent més (diuen que vam ser uns 70.000).

Sempre m’ha agradat això de celebrar el Cap d’Any en un espai exterior d’una gran ciutat. Encara que només n’he celebrat dos anys així – fa uns anys a la plaça major de València i un altre any a la zona de la Torre Agbar.

Així que sóc dels que agraeixo que s’hagi començat a organitzar una festa així a Barcelona. Per promoure la ciutat com a lloc per passar el Cap d’Any. Però també pels que ens agrada celebrar-ho aquí d’aquesta forma.

el cap d'any a Montjuïc

Vam arribar que devien ser les 11 i ja estava tota l’avinguda Maria Cristina plena de gom a gom. Pensava trobar-me turistes i autòctons a parts iguals. Però per la meva sorpresa, la majoria eren turistes -molts italians.

Va ser curiós estar celebrant el Cap d’Any a la teva ciutat i estar envoltat de turistes. És un fenomen digne d’estudi, sens dubte. Però està força clar el tema cultural. Aquí estem acostumats a celebrar el Cap d’Any a casa, davant la televisió, ja sigui amb amics o família.

cap d'any a l'avinguda Maria Cristina de Montjuïc

Va estar bé que et donessin una bosseta amb els 12 grans de raïm. I també que no hi hagués cap problema en portar ampolles de cava i demés.
Llàstima que al no arribar dels primers, ens vam haver de quedar per la meitat. I no vam veure de gaire aprop l’espectacle dels Comediants. L’any que ve hi anirem més d’hora.

Una torre humana dels Castellers de Sants, amb el sortidor de color vermell com a teló de fons. L’Èsser del Mil•leni, de 15 metres d’alçada i amb unes 100 persones dins. I per acabar, el castell de focs.

l'home del mil·leni al cap d'any a Montjuïc

Per molts anys de celebrar el Cap d’Any a l’aire lliure. A Barcelona o allà on sigui.

Àlex Castells

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

Confessió personal: jo era el Community Manager d’en Pere Navarro

“Perdoneu però que era obligatori veure l’entrevista al #presidentMas? Em vindran a buscar els mossos per deslleial o algo? Quin borreguisme!”.

Ja no puc més. Ho he de dir. Jo vaig ser la persona que va escriure això. Com a Community Manager d’en Pere Navarro. Des de la seva compte de Twitter.

Tot va passar molt ràpid. Jo aquell dia venia del bar amb uns amics. Cada dilluns ens reunim, fem unes cerveses. I així els dilluns no es fan tan dilluns.

Però aquelles cerveses… Des d’aquell dia que ja mai més vaig al bar un dilluns. Mai més quedo amb els amics. Ja gairebé ni dormo. Només pensant amb el maleït tuit. Amb el maleït error. Aquelles cerveses… Mai hauria d’haver-me begut aquelles cerveses.

Un click. Un simple click pot canviar moltes coses. Jo tinc totes les comptes de Twitter associades al Tweetdeck. Això no és més que una eina per gestionar millor i més eficaçment diferents comptes de Twitter. Però aquell dia el Tweetdeck em va fer una mala passada.

Vaig trigar només uns segons en donar-me compte del meu error. Però ja va ser massa tard. Els tuiters catalans són més ràpids que un llampec. I algun d’ells ja es va encarregar de capturar-ho. “Maleït sigui! Només per uns segons i tothom ja ho veu”. Però així és la xarxa. I així és Twitter.

I jo ja no puc més. La meva confessió va per tots vosaltres, però sobretot per mi. Ho dic ben alt, clar i català. Perquè només va ser per culpa d’un click. I jo, ara, estic ben tranquil:  Jo era el Community Manager d’en Pere Navarro!

Àlex Castells

Això és una innocentada però la última part no. Sóc Community Manager i porto algunes comptes (la d’en Pere Navarro no).  Si estàs buscant algú, ja sigui per gestió de Xarxes Socials, Comunicació 2.0 o Redacció Digital, pots contactar amb mi via Twitter mateix. I segur que et podré ajudar.

Deixa un comentari

Filed under Altres